dilluns, 8 d’abril del 2013
dimarts, 26 de març del 2013
dissabte, 23 de març del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
APRENEM ELS MESOS DE L'ANY...CANTANT!
ELS MESOS DE L'ANY
El gener és el primer.
Al febrer abriga't bé.
Al març es desfà el glaç.
A l'abril de flors n'hi ha mil.
Al maig cada dia un raig.
Al juny l'estiu al puny.
Al juliol amagat del sol.
A l'agost a les nou és fosc.
Al setembre la verema.
A l'octubre cau la pluja.
Al novembre castanyes al ventre.
Al desembre gla i pessebre.
dimarts, 19 de febrer del 2013
dilluns, 18 de febrer del 2013
DITES DE FEBRER
- A pesar del febrer, floreix l'ametller
- Aigua de febrer, bona pel sementer
- Al febrer, abriga't bé
- Al mes de febrer, deixa'l fer
- Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades
- Avui febrer, demà candeler
- Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
- Carinyos de sogra són com els dies del febrer: pocs i freds
- De febrers, n'hi ha pocs de bons
- Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu (es refereix a la neu)
- Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
- El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
- El febrer curt, més brau que un turc
- El febrer omple el graner
- El fred de febrer és pitjor que el de gener
- El porc mort pel febrer no sala bé
- Febrer acabat, xarxes al mar
- Febrer nuvolat, bona anyada de blat
- Gener polsós, febrer plujós (ha plogut poc al gener i el febrer ha començat plovent)
- Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer
- L'aigua del febrer, tota dins d'un calder
- Mes de febrer, mes mentider
- Mes de febrer, un dia dolent i l'altre també
- Neu de febrer, bona si és de primer
- Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
- No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté
- Orenetes pel febrer, mal any ve
- Pel febrer surt el liró del seu recó
- Pel febrer surt l'ós del seu osser
- Pel febrer, abriga't bé
- Pel febrer, Carnestoltes ve
- Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
- Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra
- Per la Candelera una hora entera (2 febrer)
- Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (24 febrer)
- Pluges pel febrer, any civader
- Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sempre convé
- Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
- Qui balla al febrer, poca feina té
- Qui sembra pel febrer, collita té
- Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també
- Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser
- Si el febrer febrereja, el març marceja
- Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures
- Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja
- Si el febrer riu, el fred reviu
- Si plou al febrer, tot va bé
- Si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer
- Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
POEMA MES DE FEBRER
Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.
Poema de Júlia Costa
dijous, 7 de febrer del 2013
NOVETATS DE BUTXACA
Amor, traïció i passions prohibides són els ingredients d'una història
on boato i misèria es barregen en una ciutat dominada pel poder absolut
de l'Església.
Com en les novel·les anteriors de Carmen Amoraga, erotisme, sensualitat
i tendresa es conjuguen en una visió literària suggeridora i perturbadora de l'amor
ASI ES COMO TERMINA
ASI ES COMO TERMINA de Kathleen MacMahon, és una excepcional que ens
descobreix a una talentosa escriptora irlandesa. Amb una prosa plena
d'imatges evocadores, Kathleen MacMahon ens ofereix una història
d'amor tan inoblidable com les de Love Story, Els ponts de Madison o
Memòries d'Àfrica. ASI ES COMO TERMINA va ser llibre-sensació de la Fira
de Londres de 2010 i ha aconseguit els primers llocs en les llistes de
més venuts a Anglaterra i Irlanda
dimecres, 23 de gener del 2013
El senyor guerra i la senyora Pau
EL SENYOR GUERRA I LA SENYORA PAU.
Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata. El món és ple de parelles inesperades. I aquesta és la història d’una de ben estranya. La del senyor Guerra i la senyora Pau.
Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata. El món és ple de parelles inesperades. I aquesta és la història d’una de ben estranya. La del senyor Guerra i la senyora Pau.
Tot va començar fa anys, quan un bon dia, una nena molt simpàtica que
es deia Pau, va anar a viure a una caseta que hi havia dalt d’un turó
on sempre plovia i tronava fins que va arribar ella.
No gaire lluny hi havia una casa força atrotinada on hi vivia un nano
de la seva edat que volia ser inventor i es passava tantes hores tancat
sol al seu laboratori que s’havia tornat bastant malcarat i molt
antipàtic. Es deia Enric Guerra, però tothom li deia “El Guerra” i només
li agradava estar tancat al seu taller inventant màquines estranyes.
I així va ser com es van conèixer…El senyor guerra i la senyora pau
L’endemà d’arribar, i mentre el Guerra treballava al seu taller
construint un misteriós artefacte, la Pau es va presentar a casa seva
amb un pastís de maduixes fet especialment per ell. El Guerra es va
tornar vermell i va quedat molt parat perquè era el primer cop en molt
de temps que li feien un regal. El va agafar sense dir ni tan sols
“gràcies”.
Un cop sol, però, es va enfadar perquè la Pau l’havia distret de la
seva feina i no li agradava gens que el molestessin! Aleshores va
agafar el pastís, el va llençar a les escombraries i va mirar de
concentrar-se en el seu últim invent. Però l’olor del pastís no el
deixava pensar, així que no va poder resistir la temptació de tastar-lo:
“Mmm! Quina delícia! Feia la tira que no menjava una cosa tan bona.” I
per primer cop en molts mesos, va somriure.
Quatre dies després, el Guerra va acabar per fi de construir el seu
misteriós invent: una mena de catapulta terrorífica per llançar bombes a
llarga distància. “Què en faré?”, va pensar. I va decidir que aniria a
la ciutat i mostraria el seu invent al famós general Batalla. Era una
catapulta impressionant. Però abans havia de provar-la. I ho faria al
jardí.
Mentrestant, la Pau havia anat a buscar cargols i maduixes salvatges.
Va ensumar una olor inquietant. Era de fum. Ben aviat va veure foc i
que el bosc sencer s’estava cremant. Havia de fugir i avisar algú que
l’ajudés a apagar les flames que començaven a empaitar-la. Feina va
tenir per poder-se escapar, perquè el foc s’acostava perillosament a
casa seva.
La Pau va anar corrent a tota pastilla a avisar el Guerra, que
s’havia declarat un gran incendi i tot el bosc s’estava cremant. El
Guerra, que ja estava a punt de provar la catapulta llançant una
calaixera, no sabia què fer. Com el podien apagar? Els bombers trigarien
massa. Així que es van posar a pensar, a pensar i a pensar. Aleshores
van tenir una idea: van agafar la catapulta i, en el lloc de la
calaixera, hi van posar unes quantes galledes plenes d’aigua.
No sabien si funcionaria. Aquella catapulta era per llançar bombes i
no galledes d’aigua. Estava pensada per destruir exèrcits i no per
salvar boscos. Però valia la pena provar-ho. Un, dos i tres! Del cel van
començar a ploure galledes d’aigua enmig de les flames i, d’aquesta
manera, després de gastar totes les galledes que van trobar, van
aconseguir apagar el foc.
L’endemà, tot el poble va felicitar el Guerra! I l’alcalde li va
penjar una medalla! Però el que més il·lusió li fa ver va ser que la Pau
li regalés la seva samarreta preferida. Aleshores el Guerra li va
explicar que la catapulta havia tingut unes quantes modificacions i ara
es deia “màquina d’apagar focs”. I en aquell moment tots dos es van
adonar que estaven perdudament enamorats l’un de l’altre.
Quan es van fer grans es van casar i ara, amb el pas del temps, el
Sr. Guerra s’ha tornat més amable i es guanya la vida preparant
pastissos de maduixa. Per contra, la Sra. Pau cada dia és més rondinaire
i es passa el dia al taller inventant electrodomèstics. L’amor és així.
En Marcha con las TIC, una pàgina de consulta i ajuda per a professors
Aquest portal resulta interessant per a tots aquells docents que acaben
d'introduir les TIC en classe o volen millorar i perfeccionar els seus
coneixements.
http://www.educaciontrespuntocero.com/noticias/en-marcha-con-las-tic-una-pagina-de-consulta-y-ayuda-para-profesores/
dimarts, 22 de gener del 2013
SE BUSCA ABUELO PARA COMPARTIR PISO
Prop del Bon Marché, a París, sis amics d'entre 60 i 85 anys, amb
caràcters i personalitats originals i diferents, comparteixen el seu dia
a dia en un gran apartament, Jean és propietari de l'últim cabaret
transformista de Montmartre; Kathy una actriu sense molta fortuna;
Mónica, una antiga venedora de Bon Marché reconvertida en la
informant del barri; Paul antic detectiu del mític Hôtel Lutetia;
Blanche una escriptora, que passa els seus dies fent de lectora per a
diverses editorials i Honorine, una vella cascarrabies.
EL GUARDIAN INVISIBLE
En els marges del riu Baztán, a la vall de Navarra, apareix el cos nu
d'una adolescent en unes circumstàncies que ho posen en relació amb un
assassinat ocorregut als voltants un mes enrere.
La inspectora de la secció d'homicidis de la Policia Foral, Amaia Salazar, serà l'encarregada de dirigir una recerca que la portarà retornada a Elizondo, una petita població d'on és originària i de la qual ha tractat de fugir tota la seva vida.
Impactant thriller que té la seva millor basa en el contrast entre el racional i científic, i el llegendari i mític.
La inspectora de la secció d'homicidis de la Policia Foral, Amaia Salazar, serà l'encarregada de dirigir una recerca que la portarà retornada a Elizondo, una petita població d'on és originària i de la qual ha tractat de fugir tota la seva vida.
Impactant thriller que té la seva millor basa en el contrast entre el racional i científic, i el llegendari i mític.
Nov. editorial: (De)construint identitats
Ricard Alonso Vicent, Sílvia Ayala Rubió
Les cultures són processos en canvi constant i influenciables que ens permeten fer interpretacions del món. L'educació, doncs, ha de transmetre la idea no essencialista i dinàmica de cultura als infants i joves i contribuir a la construcció d'identitats permeables i obertes per tal de construir un futur més ric i inclusiu. El llibre que teniu a les mans pretén desenvolupar la capacitat de comprensió des de la convivència i l'empatia, procurant que els infants i joves comprenguin el funcionament i els sistemes d'interpretació de la realitat d'altres comunitats.
Temes centrals - índex
Metodologia de treball · Metodologia per etapes · Infants de 6 a 8 anys · Infants de 9 a 11 anys · Joves de 12 a 14 anys · Joves de 15 a 18 anys · Activitats · Introducció a les activitats · Activitats per a infants de 6 a 8 anys · Activitats per a infants de 9 a 11 anys · Activitats per a joves de 12 a 14 anys · Activitats per a joves de 15 a 18 anys · Taula d'activitats · Annexos i glossari.
LA REINA DESCALZA
«Canta fins que la boca et sàpiga a sang...»Al gener de 1748, una dona
negra passeja pels carrers de Sevilla. Enrere ha deixat un passat esclau
en la llunyana Cuba, el fill al que mai tornarà a veure i un llarg
viatge amb vaixell fins a les costes espanyoles. Caridad ja no té un amo
que li doni ordres, però tampoc un lloc on acollir-se quan es creua en
el seu camí Milagros Carmona, una jove gitana de Triana per les venes
de la qual corre la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva
raça.Les dues dones es converteixen en inseparables i, entre fandangos, la gitana confessa a la seva nova amiga el seu amor per
l'apost i arrogant Pedro García, de qui la separen antics odis entre
ambdues famílies. Per la seva banda, Caridad s'esforça per fer callar el
sentiment que està naixent en el seu cor cap a Melchor Vega, l'avi de
Milagros, un home desafiador, brivall i seductor encara que també ferm
defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus.Però quan un mandat
real converteix a tots els gitanos en proscrits, la vida de Milagros i
Caridad dóna una tràgica bolcada. Encara que els seus camins se separen,
la destinació tornarà a unir-les en un Madrid on conflueixen
contrabandistes i còmics, nobles i vilans; un Madrid que es rendeix a la
passió que emana de les veus i balls d'aquesta raça de prínceps
descalços. Ildefons Falcones ens proposa un viatge a una època
apassionant, tenyida pels prejudicis i la intolerància.Des de Sevilla
fins a Madrid, des de la bullícia de la gitanalla fins als
teatres senyorials de la capital, els lectors gaudiran d'un fresc
històric poblat per personatges que viuen, estimen, sofreixen i barallen
pel que creuen just. Fidel reflex d'uns homes i dones que no van ajupir
el cap i que van alçar la veu per enfrontar-se a l'ordre establert.EL CIELO LO CAMBIA TODO
Colton Burpo va fer un inoblidable viatge d'anada i volta al cel quan
va ser operat d'apendicitis als quatre anys. La història d'aquesta
visita va canviar per sempre la vida del petit i dels seus pares, Todd i Sonja, i va inspirar El cel és real, un llibre que s'ha convertit en
un èxit mundial sense precedents. A partir de les seves pròpies
experiències i de les històries que han compartit amb ells centenars de
lectors, EL CIELO LO CAMBIA TODO ens demostra que la fe en el després és
real i que pot ajudar-nos a superar les dificultats i les tragèdies a
les quals hem d'enfrontar-nos a la terra, com la pèrdua d'un ser
estimat.divendres, 18 de gener del 2013
CANÇONS DIA DE LA PAU
S'apropa el dia de la Pau, i la mestra de música del col·le de Vilafranca ens dóna algunes idees de cançons que es poden treballar.
Visiteu el seu bloc per escoltar-les: http://musicavila.blogspot.com.es/2012/01/cancons-dia-de-la-pau.html
Visiteu el seu bloc per escoltar-les: http://musicavila.blogspot.com.es/2012/01/cancons-dia-de-la-pau.html
divendres, 11 de gener del 2013
EL TESTIGO INVISIBLE
Carmen Posades ens submergeix, amb el seu habitual mestratge, al
fascinant món de la família imperial russa: llums i ombres de palau, en
una desfilada de princeses i cortesans, tsars i bolxevics, luxe i
misèria.Leonid Sednev, treballador de la cort imperial i més tard ajudant de cuina, tenia quinze anys la nit del 17 de juliol de 1918, quan un grup de militars de la Revolució bolxevic va assassinar brutalment a la família imperial russa. Leonid va ser l'únic supervivent i testimoni invisible de la tragèdia.
Molt temps després, un Leonid ja ancià decideix recompondre els seus records i comença aquest relat.
DON JUAN, NAUFRAGO DE SU DESTINO
José García Abad segueix a don Joan des del seu naixement en el palau de
la Granja i aporta una informació summament rica i en la seva major
part inèdita sobre les seves peripècies a partir de 1976, moment en què
torna a Espanya després de quaranta-cinc anys d'exili.L'autor relata, entre moltes altres coses: Com a Espanya va haver-hi dos reis durant un any i mitjà, encara que a don Joan no se li va reconèixer oficialment aquest estatus. Els malentesos fins ara no comptats amb el seu fill, don Joan Carles. Les seves tibants relacions amb el president Adolfo Suárez. El distanciament amb la seva esposa donya María de Borbó.
DITES SANT ANTONI
Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.
Per Sant Antoni, un fred com un dimoni.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Per Sant Antoni de Gener, mitja palla i mig graner.
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.
Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat.
Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dîr: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.
Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat.
Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dîr: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi
dimecres, 2 de gener del 2013
S'APROPA SANT ANTONI
Les festes de Sant
Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al
voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat
Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el
tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del
camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat
dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona
part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La
devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant
tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró
del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i
presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o
Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al
Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs,
fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i
d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
| A diverses poblacions de les comarques del nord del País Valencià (els Ports i Maestrat), la Franja (el Matarranya) i el sud del Principat de Catalunya (la Terra Alta), la festa de Sant Antoni s'anomena “Santantonada”. És una de les festes més antigues del país, i són el resultat de la superposició de celebracions cristianes als ancestrals ritus i celebracions vinculades al solstici d’hivern, encaminades a propiciar la fecundació de la natura, la terra i el bestiar, i utilitzades com a invocacions per tal d’obtenir una bona collita. És una celebració parateatral que es caracteritza per les representacions que tenen lloc al voltant d’una foguera o "barraca" de gran dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el "maig", revestit de brancatge verd. Els protagonistes de l’escenificació són les botargues, una mena d’èssers perillosos i esperitats que passejen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La comitiva passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)