És el 20 de novembre de cada any, perquè en aquesta data del 1989,
l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre
els Drets de l'Infant. Aquest document reconeix totes les necessitats
dels infants que són susceptibles de ser protegides jurídicament. És,
doncs, un text vinculant, ratificat pràcticament per tots els països del
món (excepte els Estats Units d'Amèrica); i aquesta ratificació ha
comportat canvis substancials en la legislació i la situació de la
infància. La Convenció té dos importants precedents. En primer lloc, la
Declaració de Ginebra, que devem a una dona admirable, l'anglesa
Eglantyne Jebb, la qual, el 1923 va recollir en un escrit breu, senzill,
de cinc punts, tot allò que, materialment i espiritualment, requeria un
infant. La Societat de Nacions féu seva, l'any següent, el 1924,
aquesta primera Carta dels Infants. Després de la II Guerra Mundial, les
Nacions Unides van voler fer la seva pròpia Declaració. Van partir de
la de Ginebra, i van afegir-hi més supòsits; i el 1959, després de
tretze anys de reunions, van aprovar la que anomenaren Declaració
Universal dels Drets de l'Infant. Aquests textos, com a tals
declaracions, no podien encara parlar de drets , ja que només contenien
principis generals, ideals a acomplir. Tenien tan sols força moral. Però
utilitzaven la paraula dret per donar més èmfasi a les seves
afirmacions. Van representar els canvis que en la concepció de la
infantesa s'anaven produint al llarg del segle XX. Finalment, el 20 de
novembre de 1989, com dèiem, es va adoptar la Convenció, que ja és un
text jurídic obligatori, perquè és un tractat. I ara sí que es pot
parlar de drets . L'impuls va sorgir de la celebració de l'Any
Internacional de l'Infant (1979), però es va tardar deu anys a elaborar
aquesta Convenció, que va recollir tots els principis que contenien les
declaracions de 1924 i de 1959 i van afegeir-hi drets civils polítics
per als infants. D'aquí ve la transcendència d'aquesta data, que ens
recorda que hem de treballar per a l'efectivitat d'aquesta drets.
