«No ets derrotat quan perds, sinó quan desisteixes.»
14 de juliol de
1099. Mentre Jerusalem es prepara per a la invasió dels croats, un grec
conegut com el Copto convoca al poble, joves i vells, homes i dones, a
reunir-se al costat d'ell. Quins valors queden quan tot ha estat
destruït? «Ningú sap el que ens reserva el matí, perquè cada dia arriba
amb el mal i amb el ben. Així doncs, en preguntar el que desitgeu saber,
oblideu les tropes que estan fora de la ciutat i la por que està dins
d'ella. Parlarem, en canvi, de la nostra vida quotidiana, de les
dificultats que hem d'afrontar.» Mentre esperen l'atac enemic, les gents
li pregunten sobre la derrota i la solitud, la lluita i el canvi, la
bellesa, com trobar el propi camí. I després, sobre l'amor i la
lleialtat, la destinació, el sexe i l'elegància, la por i l'ansietat, la
saviesa i, també, la qual cosa espera en el futur? I les respostes que
van obtenir segueixen sent vàlides ara, mil anys després. Ells van
preguntar. El Copto va contestar.