A diverses poblacions de les comarques del nord del País Valencià (els Ports i Maestrat), la Franja (el Matarranya) i el sud del Principat de Catalunya (la Terra Alta), la festa de Sant Antoni s'anomena “Santantonada”. És una de les festes més antigues del país, i són el resultat de la superposició de celebracions cristianes als ancestrals ritus i celebracions vinculades al solstici d’hivern, encaminades a propiciar la fecundació de la natura, la terra i el bestiar, i utilitzades com a invocacions per tal d’obtenir una bona collita. És una celebració parateatral que es caracteritza per les representacions que tenen lloc al voltant d’una foguera o "barraca" de gran dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el "maig", revestit de brancatge verd. Els protagonistes de l’escenificació són les botargues, una mena d’èssers perillosos i esperitats que passejen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La comitiva passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant. |
dimecres, 2 de gener del 2013
S'APROPA SANT ANTONI
Les festes de Sant
Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al
voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat
Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el
tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del
camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat
dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona
part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La
devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant
tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró
del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i
presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o
Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al
Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs,
fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i
d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradaria conéixer la teva opinió...