És el 20 de novembre de cada any, perquè en aquesta data del 1989,
l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre
els Drets de l'Infant. Aquest document reconeix totes les necessitats
dels infants que són susceptibles de ser protegides jurídicament. És,
doncs, un text vinculant, ratificat pràcticament per tots els països del
món (excepte els Estats Units d'Amèrica); i aquesta ratificació ha
comportat canvis substancials en la legislació i la situació de la
infància. La Convenció té dos importants precedents. En primer lloc, la
Declaració de Ginebra, que devem a una dona admirable, l'anglesa
Eglantyne Jebb, la qual, el 1923 va recollir en un escrit breu, senzill,
de cinc punts, tot allò que, materialment i espiritualment, requeria un
infant. La Societat de Nacions féu seva, l'any següent, el 1924,
aquesta primera Carta dels Infants. Després de la II Guerra Mundial, les
Nacions Unides van voler fer la seva pròpia Declaració. Van partir de
la de Ginebra, i van afegir-hi més supòsits; i el 1959, després de
tretze anys de reunions, van aprovar la que anomenaren Declaració
Universal dels Drets de l'Infant. Aquests textos, com a tals
declaracions, no podien encara parlar de drets , ja que només contenien
principis generals, ideals a acomplir. Tenien tan sols força moral. Però
utilitzaven la paraula dret per donar més èmfasi a les seves
afirmacions. Van representar els canvis que en la concepció de la
infantesa s'anaven produint al llarg del segle XX. Finalment, el 20 de
novembre de 1989, com dèiem, es va adoptar la Convenció, que ja és un
text jurídic obligatori, perquè és un tractat. I ara sí que es pot
parlar de drets . L'impuls va sorgir de la celebració de l'Any
Internacional de l'Infant (1979), però es va tardar deu anys a elaborar
aquesta Convenció, que va recollir tots els principis que contenien les
declaracions de 1924 i de 1959 i van afegeir-hi drets civils polítics
per als infants. D'aquí ve la transcendència d'aquesta data, que ens
recorda que hem de treballar per a l'efectivitat d'aquesta drets.
Internet, Messenger, xarxa, web, blocs, són realitats que no han de ser
alienes a l'escola i a l'institut. Conèixer, indagar i tractar la
informació per transformar-la en coneixement és cada vegada més
necessari. Llibre que ofereix una sèrie de reflexions sobre la
necessitat de conèixer -per utilitzar educativament- les tecnologies de
la informació i el coneixement. També podrem trobar-hi nombroses
experiències de docents, d'infantil, primària i secundària, que han dut a
terme a les seves aules interessants activitats a través d'Internet i
que han utilitzat la webquesta com a estratègia metodològica que fomenta
l'autonomia de l'alumnat.
CITES DEL LLIBRE:"Una parella de joves,
acuitats per passions urgents com la vida, es mira als ulls en ballar un
tango encara no escrit, en el saló silenciós i desert d'un
transatlàntic que navega en la nit. Traçant sense saber-ho, en moure's
abraçats, la rúbrica d'un món irreal les llums fatigades del qual
comencen a apagar-se per sempre."Ell: Max Costa"Va mantenir sempre el
compàs impecable en una pista, les mans serenes i àgils anés d'ella, i
en els llavis la frase apropiada, la rèplica oportuna, brillant. Això ho
feia simpàtic als homes i admirat per les dones. Per aquell temps, a
més dels balls de saló que li servien per guanyar-se la vida, dominava
com ningú l'art de crear focs artificials amb les paraules i dibuixar
malenconiosos paisatges amb els silencis."Ella: Metxa Inzunza"Semblava
sortir de les pàgines selectes d'una revista il·lustrada: lluïa collaret
llarg de perles i pendents a joc. Esvelta, tranquil·la, caminant ferma
sobre talons alts en el suau balanceig de la nau, el seu cos imprimia
línies rectes i perllongades, gairebé interminables, a un vestit verd
jade llarg i lleuger, que despullava els seus braços, espatlles i
esquena fins a la cintura.""Es van desafiar Metxa i ell amb la mirada.
Quins diables pretens, era la pregunta silenciosa del ballarí mundà. El
desdeny d'ella va bastar com a resposta. Pots jugar, deia el gest.
Demanar més cartes o retirar-te. Dependrà de la teva curiositat o el teu
coratge. I ja coneixes el premi.""Un tango no es compon únicament amb
música, amic meu. El comportament humà també explica. Prepara el camí.
A un costat, un ocell, llest i independent, decidit a per passar
l'hivern boreal en la infinita plana africana, com cada any. A
l'altre, un lleó d'ulls blaus com el mar i enorme cor, instal·lat sota
el mateix arbre en el qual es troba el niu de l'ocell. Després del recel
inicial, tots dos comencen a adonar-se que la seva convivència està
plena d'avantatges: el lleó manté lluny de l'arbre a micos i serps, i
l'ocell li lleva les xinxes al lleó. I es fan amics. Tant, que el
lleó se sentirà amb forces de compartir amb l'ocell el seu major secret….
Dades del llibre