EL TANGO DE LA GUARDIA VIEJA

La trepidant aventura de Max Costa i Metxa Inzunza els porta a recórrer tres escenaris diferents del convuls segle XX: passaran en 1928 per Buenos Aires gràcies a una estranya aposta entre dos músics, a Niça es veuran embolicats enmig d'una trama d'espionatge durant els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers vents de la segona Guerra Mundial, per acabar en Sorrento, en els anys seixanta, embarcats en una inquietant partida d'ajedrez.el tango de la Guàrdia Vella narra amb pols admirable una tèrbola i apassionada història d'amor, traïcions i intrigues, que es perllonga durant quatre dècades a través d'un segle convuls i fascinant, sota la llum crepuscular d'una època que s'extingue.un llibre que apassionarà als lectors habituals de Pérez-Reverte, però que també atraurà a un nou públic que agrada de l'espionatge i l'estratègia, i sabrà apreciar aquesta particular història d'amor.

CITES DEL LLIBRE:"Una parella de joves, acuitats per passions urgents com la vida, es mira als ulls en ballar un tango encara no escrit, en el saló silenciós i desert d'un transatlàntic que navega en la nit. Traçant sense saber-ho, en moure's abraçats, la rúbrica d'un món irreal les llums fatigades del qual comencen a apagar-se per sempre."Ell: Max Costa"Va mantenir sempre el compàs impecable en una pista, les mans serenes i àgils anés d'ella, i en els llavis la frase apropiada, la rèplica oportuna, brillant. Això ho feia simpàtic als homes i admirat per les dones. Per aquell temps, a més dels balls de saló que li servien per guanyar-se la vida, dominava com ningú l'art de crear focs artificials amb les paraules i dibuixar malenconiosos paisatges amb els silencis."Ella: Metxa Inzunza"Semblava sortir de les pàgines selectes d'una revista il·lustrada: lluïa collaret llarg de perles i pendents a joc. Esvelta, tranquil·la, caminant ferma sobre talons alts en el suau balanceig de la nau, el seu cos imprimia línies rectes i perllongades, gairebé interminables, a un vestit verd jade llarg i lleuger, que despullava els seus braços, espatlles i esquena fins a la cintura.""Es van desafiar Metxa i ell amb la mirada. Quins diables pretens, era la pregunta silenciosa del ballarí mundà. El desdeny d'ella va bastar com a resposta. Pots jugar, deia el gest. Demanar més cartes o retirar-te. Dependrà de la teva curiositat o el teu coratge. I ja coneixes el premi.""Un tango no es compon únicament amb música, amic meu. El comportament humà també explica. Prepara el camí.