Un gran clásico moderno y el preludio a las vastas y poderosas mitologías de El Señor de Los Anillos..
Dades del llibre
El punt de partida d'aquesta novel·la és un personatge real: un dels
homes més poderosos del món, que va saltar als telenotícies, a les
pàgines de successos, els debats i els xafardejos de tot el planeta
després de ser detingut quan prenia precipitadament un avió de retorn al
seu país, acusat de violar a una treballadora emigrant de raça negra a
l'habitació d'un luxós hotel de Nova York.A partir d'aquest personatge i
d'aquest succés, Juan Francisco Ferré engega un exuberant mecanisme de
fabulació i recursos narratius no per limitar-se a recrear la història
sinó per abordar-la amb la força transformadora de la literatura. En una
proposta arrolladorament radical en la forma i en el fons, el
personatge real es transforma en DK, el gran déu K, i les pàgines del
llibre ens submergeixen en la seva peripècia i escarn públic a través
del mirall deformant del carreró del gat valleinclanesc, del riure
inquietant del kafkià, del delirant festí gargantuesc i de la desmesura sadiana, i així aquest Karnaval amb k ens parla dels
excessos, els pecats i els mals de la societat contemporània a través de
la màscara carnavalesca.Pamflet polític que llança una mirada
despietada sobre els excessos del neocapitalisme i els ritus del poder;
rondalla perversa sobre la sexualitat com desmesura i com a exercici
de domini i depredació; sagaç i feroç indagació sobre la hipocresia, la
manipulació i les dobles morals de les hiperinformades i per tant desinformadas societats actuals, el llibre és a més i per sobre de tot
una prodigiosa novel·la, d'una força, vocació experimentadora i ambició
absolutament inusuals. Una novel·la que s'estructura en una successió de
capítols polifònics en els quals apareixen figures reals –polítics,
banquers, intel·lectuals, capdavanters d'opinió– convertides en
personatges d'un conte gens innocent que narra l'imparable descens als
inferns d'un antiheroi transfigurat en boc expiatori pels poderosos,
en sàtir bufonesc, en pervers polimorfo digne d'humiliació i befa, i
en cadàver polític arrossegat al precipici per la seva prepotent ambició
i la insaciabilitat. Karnaval és la plena confirmació
del talent literari, l'exigència i la capacitat d'arriscar de Juan
Francisco Ferré; un artefacte narratiu que no deixarà indiferent al
lector que gosi endinsar-se a les seves pàgines, que es deixi arrossegar
per la seva desbordant potència creativa. Així va succeir en Providence, la seva novel·la anterior: 
Internet, Messenger, xarxa, web, blocs, són realitats que no han de ser
alienes a l'escola i a l'institut. Conèixer, indagar i tractar la
informació per transformar-la en coneixement és cada vegada més
necessari. Llibre que ofereix una sèrie de reflexions sobre la
necessitat de conèixer -per utilitzar educativament- les tecnologies de
la informació i el coneixement. També podrem trobar-hi nombroses
experiències de docents, d'infantil, primària i secundària, que han dut a
terme a les seves aules interessants activitats a través d'Internet i
que han utilitzat la webquesta com a estratègia metodològica que fomenta
l'autonomia de l'alumnat.
CITES DEL LLIBRE:"Una parella de joves,
acuitats per passions urgents com la vida, es mira als ulls en ballar un
tango encara no escrit, en el saló silenciós i desert d'un
transatlàntic que navega en la nit. Traçant sense saber-ho, en moure's
abraçats, la rúbrica d'un món irreal les llums fatigades del qual
comencen a apagar-se per sempre."Ell: Max Costa"Va mantenir sempre el
compàs impecable en una pista, les mans serenes i àgils anés d'ella, i
en els llavis la frase apropiada, la rèplica oportuna, brillant. Això ho
feia simpàtic als homes i admirat per les dones. Per aquell temps, a
més dels balls de saló que li servien per guanyar-se la vida, dominava
com ningú l'art de crear focs artificials amb les paraules i dibuixar
malenconiosos paisatges amb els silencis."Ella: Metxa Inzunza"Semblava
sortir de les pàgines selectes d'una revista il·lustrada: lluïa collaret
llarg de perles i pendents a joc. Esvelta, tranquil·la, caminant ferma
sobre talons alts en el suau balanceig de la nau, el seu cos imprimia
línies rectes i perllongades, gairebé interminables, a un vestit verd
jade llarg i lleuger, que despullava els seus braços, espatlles i
esquena fins a la cintura.""Es van desafiar Metxa i ell amb la mirada.
Quins diables pretens, era la pregunta silenciosa del ballarí mundà. El
desdeny d'ella va bastar com a resposta. Pots jugar, deia el gest.
Demanar més cartes o retirar-te. Dependrà de la teva curiositat o el teu
coratge. I ja coneixes el premi.""Un tango no es compon únicament amb
música, amic meu. El comportament humà també explica. Prepara el camí.
A un costat, un ocell, llest i independent, decidit a per passar
l'hivern boreal en la infinita plana africana, com cada any. A
l'altre, un lleó d'ulls blaus com el mar i enorme cor, instal·lat sota
el mateix arbre en el qual es troba el niu de l'ocell. Després del recel
inicial, tots dos comencen a adonar-se que la seva convivència està
plena d'avantatges: el lleó manté lluny de l'arbre a micos i serps, i
l'ocell li lleva les xinxes al lleó. I es fan amics. Tant, que el
lleó se sentirà amb forces de compartir amb l'ocell el seu major secret….
