ASI ES COMO TERMINA de Kathleen MacMahon, és una excepcional que ens
descobreix a una talentosa escriptora irlandesa. Amb una prosa plena
d'imatges evocadores, Kathleen MacMahon ens ofereix una història
d'amor tan inoblidable com les de Love Story, Els ponts de Madison o
Memòries d'Àfrica. ASI ES COMO TERMINA va ser llibre-sensació de la Fira
de Londres de 2010 i ha aconseguit els primers llocs en les llistes de
més venuts a Anglaterra i Irlanda
Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata,
les gambes amb nata. El món és ple de parelles inesperades. I aquesta és
la història d’una de ben estranya. La del senyor Guerra i la senyora
Pau.
Tot va començar fa anys, quan un bon dia, una nena molt simpàtica que
es deia Pau, va anar a viure a una caseta que hi havia dalt d’un turó
on sempre plovia i tronava fins que va arribar ella.
No gaire lluny hi havia una casa força atrotinada on hi vivia un nano
de la seva edat que volia ser inventor i es passava tantes hores tancat
sol al seu laboratori que s’havia tornat bastant malcarat i molt
antipàtic. Es deia Enric Guerra, però tothom li deia “El Guerra” i només
li agradava estar tancat al seu taller inventant màquines estranyes.
I així va ser com es van conèixer…El senyor guerra i la senyora pau
L’endemà d’arribar, i mentre el Guerra treballava al seu taller
construint un misteriós artefacte, la Pau es va presentar a casa seva
amb un pastís de maduixes fet especialment per ell. El Guerra es va
tornar vermell i va quedat molt parat perquè era el primer cop en molt
de temps que li feien un regal. El va agafar sense dir ni tan sols
“gràcies”.
Un cop sol, però, es va enfadar perquè la Pau l’havia distret de la
seva feina i no li agradava gens que el molestessin! Aleshores va
agafar el pastís, el va llençar a les escombraries i va mirar de
concentrar-se en el seu últim invent. Però l’olor del pastís no el
deixava pensar, així que no va poder resistir la temptació de tastar-lo:
“Mmm! Quina delícia! Feia la tira que no menjava una cosa tan bona.” I
per primer cop en molts mesos, va somriure.
Quatre dies després, el Guerra va acabar per fi de construir el seu
misteriós invent: una mena de catapulta terrorífica per llançar bombes a
llarga distància. “Què en faré?”, va pensar. I va decidir que aniria a
la ciutat i mostraria el seu invent al famós general Batalla. Era una
catapulta impressionant. Però abans havia de provar-la. I ho faria al
jardí.
Mentrestant, la Pau havia anat a buscar cargols i maduixes salvatges.
Va ensumar una olor inquietant. Era de fum. Ben aviat va veure foc i
que el bosc sencer s’estava cremant. Havia de fugir i avisar algú que
l’ajudés a apagar les flames que començaven a empaitar-la. Feina va
tenir per poder-se escapar, perquè el foc s’acostava perillosament a
casa seva.
La Pau va anar corrent a tota pastilla a avisar el Guerra, que
s’havia declarat un gran incendi i tot el bosc s’estava cremant. El
Guerra, que ja estava a punt de provar la catapulta llançant una
calaixera, no sabia què fer. Com el podien apagar? Els bombers trigarien
massa. Així que es van posar a pensar, a pensar i a pensar. Aleshores
van tenir una idea: van agafar la catapulta i, en el lloc de la
calaixera, hi van posar unes quantes galledes plenes d’aigua.
No sabien si funcionaria. Aquella catapulta era per llançar bombes i
no galledes d’aigua. Estava pensada per destruir exèrcits i no per
salvar boscos. Però valia la pena provar-ho. Un, dos i tres! Del cel van
començar a ploure galledes d’aigua enmig de les flames i, d’aquesta
manera, després de gastar totes les galledes que van trobar, van
aconseguir apagar el foc.
L’endemà, tot el poble va felicitar el Guerra! I l’alcalde li va
penjar una medalla! Però el que més il·lusió li fa ver va ser que la Pau
li regalés la seva samarreta preferida. Aleshores el Guerra li va
explicar que la catapulta havia tingut unes quantes modificacions i ara
es deia “màquina d’apagar focs”. I en aquell moment tots dos es van
adonar que estaven perdudament enamorats l’un de l’altre.
Quan es van fer grans es van casar i ara, amb el pas del temps, el
Sr. Guerra s’ha tornat més amable i es guanya la vida preparant
pastissos de maduixa. Per contra, la Sra. Pau cada dia és més rondinaire
i es passa el dia al taller inventant electrodomèstics. L’amor és així.
Aquest portal resulta interessant per a tots aquells docents que acaben
d'introduir les TIC en classe o volen millorar i perfeccionar els seus
coneixements.
Prop del Bon Marché, a París, sis amics d'entre 60 i 85 anys, amb
caràcters i personalitats originals i diferents, comparteixen el seu dia
a dia en un gran apartament, Jean és propietari de l'últim cabaret
transformista de Montmartre; Kathy una actriu sense molta fortuna;
Mónica, una antiga venedora de Bon Marché reconvertida en la
informant del barri; Paul antic detectiu del mític Hôtel Lutetia;
Blanche una escriptora, que passa els seus dies fent de lectora per a
diverses editorials i Honorine, una vella cascarrabies.
En els marges del riu Baztán, a la vall de Navarra, apareix el cos nu
d'una adolescent en unes circumstàncies que ho posen en relació amb un
assassinat ocorregut als voltants un mes enrere. La inspectora de la
secció d'homicidis de la Policia Foral, Amaia Salazar, serà
l'encarregada de dirigir una recerca que la portarà retornada a Elizondo, una petita població d'on és originària i de la qual ha
tractat de fugir tota la seva vida.
Impactant thriller que té la seva millor basa en el contrast entre el racional i científic, i el llegendari i mític.
Les cultures són processos en canvi constant i influenciables que ens
permeten fer interpretacions del món. L'educació, doncs, ha de
transmetre la idea no essencialista i dinàmica de cultura als infants i
joves i contribuir a la construcció d'identitats permeables i obertes
per tal de construir un futur més ric i inclusiu. El llibre que teniu a
les mans pretén desenvolupar la capacitat de comprensió des de la
convivència i l'empatia, procurant que els infants i joves comprenguin
el funcionament i els sistemes d'interpretació de la realitat d'altres
comunitats.
Temes centrals - índex
Metodologia de treball · Metodologia per etapes · Infants de 6 a 8 anys ·
Infants de 9 a 11 anys · Joves de 12 a 14 anys · Joves de 15 a 18 anys ·
Activitats · Introducció a les activitats · Activitats per a infants
de 6 a 8 anys · Activitats per a infants de 9 a 11 anys · Activitats per
a joves de 12 a 14 anys · Activitats per a joves de 15 a 18 anys
· Taula d'activitats · Annexos i glossari.
«Canta fins que la boca et sàpiga a sang...»Al gener de 1748, una dona
negra passeja pels carrers de Sevilla. Enrere ha deixat un passat esclau
en la llunyana Cuba, el fill al que mai tornarà a veure i un llarg
viatge amb vaixell fins a les costes espanyoles. Caridad ja no té un amo
que li doni ordres, però tampoc un lloc on acollir-se quan es creua en
el seu camí Milagros Carmona, una jove gitana de Triana per les venes
de la qual corre la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva
raça.Les dues dones es converteixen en inseparables i, entre fandangos, la gitana confessa a la seva nova amiga el seu amor per
l'apost i arrogant Pedro García, de qui la separen antics odis entre
ambdues famílies. Per la seva banda, Caridad s'esforça per fer callar el
sentiment que està naixent en el seu cor cap a Melchor Vega, l'avi de
Milagros, un home desafiador, brivall i seductor encara que també ferm
defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus.Però quan un mandat
real converteix a tots els gitanos en proscrits, la vida de Milagros i
Caridad dóna una tràgica bolcada. Encara que els seus camins se separen,
la destinació tornarà a unir-les en un Madrid on conflueixen
contrabandistes i còmics, nobles i vilans; un Madrid que es rendeix a la
passió que emana de les veus i balls d'aquesta raça de prínceps
descalços. Ildefons Falcones ens proposa un viatge a una època
apassionant, tenyida pels prejudicis i la intolerància.Des de Sevilla
fins a Madrid, des de la bullícia de la gitanalla fins als
teatres senyorials de la capital, els lectors gaudiran d'un fresc
històric poblat per personatges que viuen, estimen, sofreixen i barallen
pel que creuen just. Fidel reflex d'uns homes i dones que no van ajupir
el cap i que van alçar la veu per enfrontar-se a l'ordre establert.