EL CIELO LO CAMBIA TODO

Colton Burpo va fer un inoblidable viatge d'anada i volta al cel quan va ser operat d'apendicitis als quatre anys. La història d'aquesta visita va canviar per sempre la vida del petit i dels seus pares, Todd i Sonja, i va inspirar El cel és real, un llibre que s'ha convertit en un èxit mundial sense precedents. A partir de les seves pròpies experiències i de les històries que han compartit amb ells centenars de lectors, EL CIELO LO CAMBIA TODO ens demostra que la fe en el després és real i que pot ajudar-nos a superar les dificultats i les tragèdies a les quals hem d'enfrontar-nos a la terra, com la pèrdua d'un ser estimat.

CANÇONS DIA DE LA PAU

S'apropa el dia de la Pau, i la mestra de música del col·le de Vilafranca ens dóna algunes idees de cançons que es poden treballar.

Visiteu el seu bloc per escoltar-les: http://musicavila.blogspot.com.es/2012/01/cancons-dia-de-la-pau.html

EL TESTIGO INVISIBLE

Carmen Posades ens submergeix, amb el seu habitual mestratge, al fascinant món de la família imperial russa: llums i ombres de palau, en una desfilada de princeses i cortesans, tsars i bolxevics, luxe i misèria.
Leonid Sednev, treballador de la cort imperial i més tard ajudant de cuina, tenia quinze anys la nit del 17 de juliol de 1918, quan un grup de militars de la Revolució bolxevic va assassinar brutalment a la família imperial russa.  Leonid va ser l'únic supervivent i testimoni invisible de la tragèdia.
Molt temps després, un Leonid ja ancià decideix recompondre els seus records i comença aquest relat.

DON JUAN, NAUFRAGO DE SU DESTINO

José García Abad segueix a don Joan des del seu naixement en el palau de la Granja i aporta una informació summament rica i en la seva major part inèdita sobre les seves peripècies a partir de 1976, moment en què torna a Espanya després de quaranta-cinc anys d'exili.

L'autor relata, entre moltes altres coses: Com a Espanya va haver-hi dos reis durant un any i mitjà, encara que a don Joan no se li va reconèixer oficialment aquest estatus. Els malentesos fins ara no comptats amb el seu fill, don Joan Carles. Les seves tibants relacions amb el president Adolfo Suárez. El distanciament amb la seva esposa donya María de Borbó.

DITES SANT ANTONI

 

 Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.

Per Sant Antoni, un fred com un dimoni.

 Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

 Per Sant Antoni de Gener, mitja palla i mig graner.
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.
 Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.
Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
 Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat.
  Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dîr: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi

S'APROPA SANT ANTONI

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.

 

A diverses poblacions de les comarques del nord del País Valencià (els Ports i Maestrat), la Franja (el Matarranya) i el sud del Principat de Catalunya (la Terra Alta), la festa de Sant Antoni s'anomena “Santantonada”. És una de les festes més antigues del país, i són el resultat de la superposició de celebracions cristianes als ancestrals ritus i celebracions vinculades al solstici d’hivern, encaminades a propiciar la fecundació de la natura, la terra i el bestiar, i utilitzades com a invocacions per tal d’obtenir una bona collita. És una celebració parateatral que es caracteritza per les representacions que tenen lloc al voltant d’una foguera o "barraca" de gran dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el "maig", revestit de brancatge verd. Els protagonistes de l’escenificació són les botargues, una mena d’èssers perillosos i esperitats que passejen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La comitiva passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant.

FELIÇ 2013