Un conte de monstres, però sense por, per explicar als més petits en Halloween

UN HALLOWEEN DIFERENT

Fa molt temps, la majoria dels monstres eren éssers simpàtics i llaminers,  i peluts que vivien feliçment al seu monstruós món. Parlaven i jugaven amb els nens i els explicaven contes a les nits. Però un dia, alguns monstres van tenir una gran discussió per un caramel, i un es va enfadar tant que els seus furiosos crits haguessin espantat a qualsevol. I entre tots els que van quedar terriblement espantats, les lletres més poregoses, com la L, la T i la D, van sortir corrent d'aquell lloc. Com no van deixar de cridar, les altres lletres també van fugir d'allí, i cada vegada s'entenien menys les paraules dels monstres. Finalment, només es van quedar unes poques lletres valentes, com la G i la R , de manera que al món dels monstres no hi havia forma de trobar lletres per aconseguir dir alguna cosa diferent de " *GRRR!!!", "*AAAARG!!!" o "*BUUUUH!!!". A partir d'allò, cada vegada que anaven a visitar a algun dels seus amics els nens, acabaven espantant-los; i amb el temps, es va estendre la idea que els monstres eren éssers terribles que només pensaven a menjar-nos i espantar-nos.

Un dia, una nena que passejava pel món dels monstres buscant la seva pilota, va trobar amagades sota unes fulles a totes les lletres, que vivien allí dominades per la por. La nena, molt preocupada, va decidir fer-se càrrec d'elles i cuidar-les, i les hi va portar a casa. Aquella era una nena especial, doncs encara conservava un amic monstre molt llest i simpàtic, que en veure que gens del que deia sortia com volia, va decidir fer-se passar per mut, així que mai va espantar a ningú i parlava amb la nena utilitzant gestos. Quan aquella nit va ser a visitar a la seva amiga i va trobar les lletres, es va alegrar tant que li va demanar que les hi deixés per poder parlar, i per primera vegada la nena va sentir la dolça veu del monstre.

Junts es van proposar recuperar les veus dels altres monstres, i un darrere l'altre els van ser visitant a tots, deixant-los les lletres perquè poguessin tornar a dir coses agradables. Els monstres, agraïts, els lliuraven les millors llaminadures que guardaven a les seves cases, i així, finalment, van anar a veure a aquell primer monstre rondinaire que va organitzar la discussió. Estava ja molt vellet, però en veure les lletres, va donar un salt tan gran d'alegria que gairebé se li salten els ossos. I mirant amb tendresa les espantades lletres, va escollir les justes per dir "perdó". Havia de portar esperant anys aquell moment, perquè de seguida va animar a tots a entrar a la seva casa, on tot estava preparat per a grandíssima festa, omple de monstres, llaminadures i caramels. Com que les que es fan en Halloween avui dia; quina coincidència, veritat?

Autor.. Pedro Pablo Sacristan